miércoles, 17 de febrero de 2010

poesia modernista david

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Parla d'aixecar la senyera catalana per representar un conjunt d'ideals de Catalunya, germandat, llibertat,...També diu que qui la penja s'ha de sentir orgullós i enèrgic.

EL PI DE FORMENTOR

Parla d'aquest pi i diu que és diferent i millor als demès (més fort que el roure, més verd que el taronger,...), i en general durant tot el poema es dedica a atribuir-li característiques meravelloses.

No hay comentarios:

Publicar un comentario