tirant david

TIRANT Tirant, Diafebus i els altres cavallers s'acomiaden de l'ermità i s'encaminen cap a Nantes, on són molt ben rebuts pel duc de Bretanya. En aquesta ciutat també hi han arribat uns cavallers francesos, que expliquen el que s'ha esdevingut a Rodes, illa protegida pels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. El soldà d'Alcaire (el Caire), d'acord amb els genovesos, havia armat un estol que, aturat prop de la costa de Rodes, esperava atacar l'illa. Prèviament, uns traïdors genovesos, des de dins de la ciutadella de Rodes, s'havien encarregat d'inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians. Havien canviat les peces que servien per tensar els arcs per trossos de sabó i de formatge. No hauria pogut disparar ningú amb aquelles ballestes. Però una dama de l'illa es va assabentar de la traïció, perquè li ho explicà un seu amant genovès en un moment de debilitat. La dama, fidel a Rodes, cridà de seguit Simó de Far, cavaller de l'orde de Sant Joan, que també estava enamorat d'ella, i li contà tot l'entrellat de la traïció. Simó de Far va córrer a dir-ho al Mestre de Rodes, i encara van ser a temps de reparar les ballestes. Així, Divendres Sant, el dia que la fortificació s'obria perquè tothom pogués contemplar les relíquies, van entrar els genovesos. Però en lloc d'ocupar l'illa, van ser llençats en profundes sitges. El soldà d'Alcaire es va irritar tant per la derrota que va decidir d'armar un gran estol i d'assetjar personalment l'illa.

PARTE SIMON

La cançó

La cançó d'amor trovadoresc, exigeix un tó discret, ja que la dona a qui van dirigits el poeme es casada

Els personatges que intervenen en els poemes son:
-el trovador: compositor del poeme i que intenta conseguir a la dona casada
-el gilós: el marit
-els lauzengiers: aduladors y tananador que per tal de fer merit son capaços de contar cualsevol señal d'infidelitat de la dona

DAVID: informació sobre Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany (c. 1175 – c. 1212) fue un trovador catalán, “muy agradable en la persona”, además de cortés y diestro en el manejo de las armas, del que se conservan diez poesías y dos Vidas que son, ante todo, una misma y famosísima historia de amor.
Su amada fue una tal Margarida o Saurimonda: joven, alegre, hermosa, locamente enamorada de Guillem desde el día en que le tanteo: “si una dama te diera muestras de amor, ¿osarías amarla?”, y él aceptó muy gentilmente el riesgo, pero -pero…- casada con un noble, Ramón Roselló, tan “iracundo y celoso” que, no satisfecho con asesinar a traición al gentil y arriesgado amante de su mujer, le cortó la cabeza una vez muerto, extrajo el corazón del cadáver y ordenó que lo guisaran -a la pimienta según indica uno de sus biógrafos- y se lo sirvieran a la esposa a la hora de la cena.
- ¿Sabeis lo que habeis comido? -le preguntó a la dama, apenas terminó esta de saborear el corazón del trovador.
- No -contesto ella-, pero era una vianda muy buena y sabrosa.
El celoso Ramon Roselló le reveló entonces qué era lo que acababa de encontrar tan bueno y sabroso y, por si acaso su esposa seguía teniendo alguna duda con respecto a la muerte de Guillem, ordenó que le enseñaran la cabeza decapitada de su amante.
Apenas se repuso de la impresión, la dama dijo con firmeza:
- Señor, me habéis obsequiado con tan buen manjar que nunca más comeré otro, para que nada me quite de los labios el sabor que me ha dejado en la boca el corazón de mi amado.
Y al ver que su iracundo esposo desenvainaba la espada, echó a correr hacia un balcón y se dejó caer por él.

Tòpics David

Indica els tòpics que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin.

1. Carpe diem “comamos hoy y bebamos,
que mañana moriremos.”

2. Carpe "antes que el tiempo airado
cubra de nieve"

3. Beatus ille"descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo"

4. Carpe Diem"però curta és la vida"

5. Aurea mediocritas"Què tants d’esforços per tan curta vida?"

6. Beatus ille "Un bell pradell ben ple de belles flors"

7. Beatus ille

9. Ubi Sunt "Que as fet de ta senyera"

10.Tempus fugit "Tot es en và"

11.Descriptio Puellae "Els teus ulls són coloms"

hakuna matata (ivan) VIVE I SE FELIZ (8)

ESQUEMA

VERS, ESTROFA I POEMA

Vers: línies que componen un poema.
Estrofa: conjunt de versos.
Poema: composició formada per una o diverses estrofes.


RIMA:

Rima assonant: a partir de la darrera vocal tònica, es repeteixen les vocals.
Rima consonant: a partir de la darrera vocal tònica, es repeteixen les vocals i consonants.


RECOMPTE SIL·LÀBIC

Consisteix en contar el nombre de síl·labes de cada vers finalitzant sempre en la última síl·laba tònica.
Cal tenir en compte les pauses i les llicències mètriques com ara la pausa interna o la casura.

LLICÈNCIES MÈTRIQUES

Sinalefa: unió de síl·labes de final i principi de paraules diferents formant un diftong.
Elisió: suspensió de la pronúncia d'una de les vocals en contacte dins un mateix vers.
Hiat: pronunciació en síl·labes distintes de les vocals en contacte de dues paraules juntes.

TIPUS DE VERSOS

Art menor: vuit síl·labes o menys. (es presenta en minúscules).
-monosíl·lab: 1 síl·laba
-bisíl·lab: 2 síl·labes
-trisíl·lab: 3 síl·labes
...
Art major: nou síl·labes o mes. (es presenta en majúscules).
-enneasíl·lab: 9 síl·labes
-decasíl·lab: 10 síl·labes
...

TIPUS D' ESTROFES

-Estrofes amb un nombre fix de versos.
-Estrofes amb un nombre variable de versos.