tirant david

TIRANT Tirant, Diafebus i els altres cavallers s'acomiaden de l'ermità i s'encaminen cap a Nantes, on són molt ben rebuts pel duc de Bretanya. En aquesta ciutat també hi han arribat uns cavallers francesos, que expliquen el que s'ha esdevingut a Rodes, illa protegida pels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. El soldà d'Alcaire (el Caire), d'acord amb els genovesos, havia armat un estol que, aturat prop de la costa de Rodes, esperava atacar l'illa. Prèviament, uns traïdors genovesos, des de dins de la ciutadella de Rodes, s'havien encarregat d'inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians. Havien canviat les peces que servien per tensar els arcs per trossos de sabó i de formatge. No hauria pogut disparar ningú amb aquelles ballestes. Però una dama de l'illa es va assabentar de la traïció, perquè li ho explicà un seu amant genovès en un moment de debilitat. La dama, fidel a Rodes, cridà de seguit Simó de Far, cavaller de l'orde de Sant Joan, que també estava enamorat d'ella, i li contà tot l'entrellat de la traïció. Simó de Far va córrer a dir-ho al Mestre de Rodes, i encara van ser a temps de reparar les ballestes. Així, Divendres Sant, el dia que la fortificació s'obria perquè tothom pogués contemplar les relíquies, van entrar els genovesos. Però en lloc d'ocupar l'illa, van ser llençats en profundes sitges. El soldà d'Alcaire es va irritar tant per la derrota que va decidir d'armar un gran estol i d'assetjar personalment l'illa.